Hi ha una paraula francesa que la perfumeria en espanyol ha adoptat tal qual: sillage. Significa estela — la trajectòria que deixa un vaixell a l'aigua, la marca que queda a l'aire després que passi una persona perfumada.
La gent confon estela amb potència. No són el mateix. Hi ha perfums que fan un cop de puny només entrar en una habitació i desapareixen al cap de vint minuts: molta potència, zero estela. I hi ha perfums que entren sense que te n'adonis, i dues hores després la persona que s'asseu on eres tu pregunta què és aquesta olor: poca potència, molta estela.
El segon és el difícil. I el segon és el que aquí ens interessa.
Com es construeix una estela
Perquè un aroma deixi rastre cal complir dues condicions: la base ha d'estar carregada amb matèries que triguen a evaporar-se — resines, fustes pesades, ambre gris, certs sintètics com l'Ambroxan o l'Iso E Super — i la fórmula ha de pulsar en lloc d'aixafar. Un perfum que pulsa va i ve a l'aire, es fa present i desapareix, torna. Això és el que fa que una persona se n'adoni dues hores després.
Aquest pols depèn molt de la concentració i del treball del perfumista. Per això els Extrait — versions al 25%, 30% i fins i tot 40% — solen tenir una estela més gran que la versió EDP del mateix perfum. No perquè "durin més" en sentit quantitatiu, sinó perquè l'aire al voltant de qui els porta està més carregat durant més temps.
A continuació, quatre propostes en catàleg. Cadascuna amb una estela diferent.
L'estela marina i fosca: Megamare, Orto Parisi
Si hi ha una casa especialitzada en estela brutal, és Orto Parisi. Alessandro Gualtieri — el perfumista darrere de Nasomatto i Orto Parisi — construeix les seves fragàncies pensades per omplir espais. Megamare és probablement el més conegut del catàleg: un aquàtic amaderat, salí, fosc, pensat com a tribut a l'oceà del sud d'Itàlia.
Un sol ruixat és suficient a l'exterior. Dos a interiors ja és massa. És aquest tipus de perfum nínxol.
L'estela volcànica: Terroni, Orto Parisi
La mateixa casa, registre oposat. On Megamare és aigua i sal, Terroni és terra i lava. La inspiració, segons Gualtieri, és el sòl volcànic del sud d'Itàlia on va créixer. És un amaderat oriental dens, càlid, sense notes de sortida en el sentit convencional — entres directament al fons, i el fons es queda amb tu.
Per a hiverns. Per a abrics de llana. Per a gent a qui li agrada que la presència s'anunciï.
L'estela càlida: Sundowner, Andy Tauer
Andy Tauer treballa des de Zuric amb matèries primeres naturals i formula gairebé tot en petites quantitats. Sundowner és una de les seves peces amb més estela: cítrics a l'inici, cacau i tabac al cor, sàndal, haba tonka, ambre gris i vainilla al fons.
És un perfum que evoca una terrassa al final del dia amb una beguda fumada a la mà. L'estela és càlida sense ser pesada — el tipus de rastre que la gent descriu com "a bona olor", sense saber gaire bé a què.
L'estela elegant: Bois Impérial Extrait, Essential Parfums
Per acabar, un contrast. La versió Extrait de Bois Impérial — duplicada en concentració respecte a l'EDP — és un cas interessant d'estela controlada. No omple habitacions; envolta qui el porta. Però envolta fort. Pebre negre i fruit de Timut a dalt; rosa absoluta al cor; cedre de l'Atles, cuir, bàlsam d'avet i làdan al fons.
És l'estela d'un perfum que sap que no necessita imposar-se perquè el recordin.
Per acabar
L'estela perfecta no existeix — existeix l'estela adequada. Megamare en un sopar íntim seria un error. Bois Impérial Extrait en un concert a l'aire lliure, massa discret. El bo de tenir quatre flascons diferents és no haver de forçar-ne un a fer la feina dels altres tres.