Hi ha diversos tipus de parabens, alguns estan prohibits (,isopropylparaben i isobutylparaben, phenylparaben, benzylparaben, pentylparaben), d’altres són poc recomanables (Butylparaben i propylparaben) i, finalment, n’hi ha alguns permesos en concentracions baixes (Methylparaben i ethylparaben). A alguns se’ls relaciona amb el càncer i amb un possible efecte disruptor endocrí en dosis elevades. S’han descartat perquè, en ser una família d’ingredients polèmica i confusa, i a més haver deixat d’utilitzar-se, preferim afegir-los a la llista per a la tranquil·litat dels consumidors

Conservant principal, obtingut a partir d’un mètode poc ecològic a partir de fenol (derivat del petroli) i òxid d’etilè (cancerigen). Està permès usar-lo fins a un 1%. Se’l relaciona amb irritació de la pell, dermatitis, erupcions, èczema i urticària. I en casos greus: dany renal i hepàtic, toxicitat reproductiva i del desenvolupament, neurotoxicitat.

Encara queda per estudiar si es poden produir efectes adversos per acumulació al llarg dels anys. És un factor preocupant si es té en compte que és present en moltíssims productes i, encara que la concentració sigui inferior a l’1%, se solen aplicar diversos productes cosmètics a la mateixa zona, de manera que ja no és un 1% real. Això no es té en compte en els estudis, ja que només es prova com si t’apliquessis 1 producte alhora

Conservant més conegut per methylchloroisothiazolinone i methylisothiazolinone. N’està prohibit l’ús, excepte en productes d’esbandida, segons la restricció a Europa: V/57 V/39, que en permet l’ús a una concentració del 0,0015%. Es considera un al·lergen.

Conservant amb propietats antibacterianes. És tan potent que pot crear bacteris més resistents i disminuir l’efecte d’altres conservants. Pot afectar el sistema immunològic i és un disruptor endocrí amb possibles efectes desreguladors sobre la glàndula tiroide i la fertilitat. D’altra banda, té un impacte negatiu en el medi ambient.

Prohibit en productes cosmètics excepte en pasta de dents, sabó de mans i de cos i desodorants en stick a concentracions màximes del 0,3%. 

Atès que es tracta d’un producte que està prohibit quan s’exposa repetidament a la pell, s’ha decidit afegir-lo a la llista per precaució, tot i que en certs productes estigui permès.

El formaldehid està prohibit en cosmètica per ser CMR (cancerigen). Però, encara que no aparegui com a tal, hi ha certs ingredients que poden reaccionar amb la fórmula i descompondre’s en formaldehid. Per evitar que es formi, s’afegeixen a la llista.

És un compost quelant que ajuda a tenir un producte més estable mitjançant la captura d’ions i ajuda el sistema conservant. Està present en la majoria de cosmètics, però és nociu per al medi ambient. Existeixen alternatives biodegradables.

El talc no és un ingredient perjudicial, però si conté asbest encara que sigui en quantitats petites pot provocar càncer. El talc és segur si no conté asbest, però per no córrer el risc, s'afegeix a la llista.

Ingredient amb acció contra la mala olor corporal. La seva acció se centra a bloquejar els canals de transpiració per no suar. Hi ha estudis que demostren la seva absorció i alguns han trobat relació entre aquestes sals i el càncer de mama. Segons el comitè científic, es consideren segurs a certes concentracions perquè no hi ha proves suficients, però des de all yours evitem incloure'ls per seguretat i tranquil·litat.

Els antioxidants BHT (Butylated Hydroxytoluene) i BHA (Butylated Hydroxyanisole) són substàncies que s’encarreguen d’evitar la degradació de la fórmula, i sobretot són presents en els perfums. Hi ha diversos estudis que els relacionen amb irritacions, al·lèrgies i com a disruptors endocrins a dosis altes, i també poden ser possibles causants de càncer. A més, el BHT i el BHA preocupen per la seva alta bioacumulació en medis marins i la consegüent toxicitat. Malgrat tot, estan permesos a concentracions baixes en alguns cosmètics.Després de recollir tota aquesta informació es decideix afegir-los a la llista.

Són sistemes de mida realment petita, en l’escala nano, que permeten optimitzar la concentració, la penetració i l’estabilitat d’alguns ingredients. En el cas dels filtres solars, es millora la fotosensibilitat i l’eficàcia. És en el cas dels filtres solars nanoencapsulats on hi ha la controvèrsia més gran sobre els seus efectes adversos. El comitè científic prohibeix els filtres nano en aerosols i sprays perquè són cancerígens per inhalació, però estan permesos en tots els altres casos.

En aquest cas, la controvèrsia es presenta en els productes solars a causa de la penetració dels filtres i, des d’all yours, assegurem que els nostres productes solars no contenen filtres nano.

La seva funció principal és com a detergent i el seu principal problema és que són precursors de les nitrosamines, substàncies cancerígenes. També danyen el medi ambient per la seva alta bioacumulació i el procés de fabricació és poc ecològic perquè utilitza òxid d'etilè. Un d'ells (DEA, diethanolamine, està prohibit).

Dissolvent, d'origen petroquímic, que es troba a les laques d'ungles i els dona aquella olor tan particular. Però compte perquè és una substància tòxica que afecta molts òrgans, inclosos els relacionats amb la reproducció. És per això que sempre busquem alternatives més segures per als nostres clients.

Els grans enemics dels sabons. Avui dia hi ha molta polèmica sobre aquests tensioactius. Són ingredients que tenen un poder molt alt de detergent però també d’irritabilitat. Fan tan bé la seva funció com a netejadors que sovint arrosseguen més coses que no només la brutícia, com pot ser part de la capa externa de la pell.

Com que són tan potents, amb un ús continuat poden provocar irritabilitat i sequedat tant de la pell com del cabell. Hi ha diversos sulfats al mercat però els principals són el SLS (sodium lauryl sulfate) i el SLES (sodium laureth sulfate). El SLS es pot fabricar a partir del petroli o de l’oli de coco o palma. El SLES (menys irritant) es crea a partir de l’etoxilació del SLS, i pot contenir traces de 1,4-dioxane (cancerigen).

Avui dia hi ha moltes alternatives naturals o amb percentatges alts de naturalitat que són més respectuoses amb la nostra pell i el cabell.

La hidroquinona està prohibida a tot Europa a causa dels efectes secundaris derivats del seu ús prolongat. Un dels derivats de la hidroquinona, el resorcinol, també està mal vist. El seu ús se centra en productes capil·lars, tot i que està permès en concentracions baixes; és sospitós com a possible disruptor endocrí.

PEG són les sigles de polietilenglicol, derivats sintètics del petroli. N’hi ha de diverses mides i funcions, però la causa d’estar en aquesta llista prové d’altres motius. Per començar, el procés de fabricació pot produir PEGs amb contaminants com l’òxid d’etilè i el 1,4-dioxà (perjudicials per a la salut). A més, el procés és molt poc ecològic, així com el mateix ingredient, ja que és tòxic per al medi ambient en ser considerat microplàstic.

Els filtres orgànics són absorbits per la pell per poder fer la seva funció i molts d’ells han generat debat al llarg dels anys, tant per la salut com pel medi ambient, i la seva concentració permesa varia molt entre països. Alguns exemples dels més utilitzats:

• Benzofenones: hi ha diversos tipus com la benzophenone-3, la oxibenzona. La oxibenzona, segons estudis més recents, provoca dermatitis de contacte i s’ha detectat en mostres d’orina i sang, però sense possibles efectes endocrins remarcables. També té caràcter fotosensibilitzant i s’ha d’incloure amb un avís. També se n’ha estudiat la contribució al blanquejament dels esculls.
• Avobenzona: és fotoinestable i perd eficàcia en contacte amb la llum, i es descompon en substàncies desconegudes.
• Octocrilè: possible disruptor endocrí, pot provocar dermatitis i, a més, és persistent i bioacumulatiu en la vida marina.
• PABA i derivats: possible disruptor endocrí, ecotòxic i contaminant del medi ambient.
• Salicilats: l’homosalate és molt contaminant i possible disruptor endocrí, a més de descompondre’s en substàncies nocives.
• Cinamato: inclòs l’octinoxate, que contribueix al blanquejament dels esculls de corall.

Hi ha molts altres filtres químics al mercat, molts dels quals no estan prohibits però sí limitats. El problema és que moltes vegades no hi ha estudis suficients per determinar si aquests filtres podrien arribar a ser nocius en les concentracions a les quals els fem servir, i és per això que des d’all yours ens decantem per usar únicament filtres físics, ja que no s’absorbeixen a la pell perquè la seva funció principal és la de crear una barrera protectora davant dels raigs solars.

Les silicones són polímers amb cadenes de siloxans, constituïdes per silici, oxigen i diverses cadenes. Depenent de la longitud poden ser volàtils, líquides o sòlides. Tenen multitud de propietats cosmètiques: emulsionant (barrejar aigua i oli), emol·lient (suavitzar la pell i els cabells) o formant capes protectores. La seva fabricació és poc ecològica, poden contenir traces de 1,4-dioxane (cancerigen) i, a més, no són biodegradables. Algunes estan prohibides, com la ciclometicona D4 (pel fet de ser cancerígena i ecotòxica).

Són ingredients que s’utilitzen principalment pel seu efecte seda sobre la pell i els cabells. A all yours apostem per alternatives més respectuoses amb el medi ambient i naturals, amb millor acceptació i menys polèmiques.

Si alguna vegada us heu fet una exfoliació física haureu notat petites partícules sobre la pell; en molts productes, aquestes partícules són plàstics. Això es deu al seu preu baix, al fet de ser inerts i de poder escollir fàcilment la forma, la mida i altres propietats. Però el principal problema és quan t'esbandeixes el producte i tots aquests plàstics se'n van pel desguàs. Poc a poc s'acumulen i, com que no són biodegradables, acaben contaminant el medi ambient.

A nosaltres ens agrada apostar per una exfoliació més sostenible, on s'utilitzen partícules més naturals, com ara productes de rebuig de la indústria alimentària: les llavors de fruites o verdures.

La cosmètica fa servir molts derivats del petroli per abaratir les fórmules i pels seus perfils sensorials, com la parafina, la cera cristal·lina, el petrolatum i els olis minerals. Tots aquests serveixen per crear una capa sobre la pell o els cabells, però no aporten hidratació ni tampoc emol·lència. Si no ets constant amb la neteja en la teva rutina, es poden anar acumulant i acabar obstruint els porus i engreixar els cabells. Cal afegir que és important assegurar-se de la puresa de l'ingredient perquè no contingui impureses d'hidrocarburs policíclics aromàtics (substàncies tòxiques). Depenent del cas de cada persona, poden ser ingredients útils, barats i adequats; per això els considerem ingredients grisos.

Nosaltres preferim alternatives més naturals, com olis vegetals que aportin emol·lència i alhora cuidin la nostra pell i els cabells.