Hi ha una imatge que es repeteix: l’home que té un sol perfum. El seu perfum. Se’l posa per anar a l’oficina, a sopar, al casament del cosí, al gimnàs. Un flascó per a tot.
Funciona, és clar. Però també funciona tenir una sola camisa.
La perfumeria nínxol fa una cosa que la perfumeria de gran consum no fa: et permet tenir un repertori. Quatre o cinc flascons pensats per a llocs diferents. No per esnobisme — per respecte pel lloc. El que funciona en una sala de reunions tancada amb aire condicionat no funciona en una cita en un bar a les onze de la nit. El que funciona en un casament al sol no funciona el dissabte al matí passejant el gos.
A continuació, vuit perfums en catàleg organitzats per context. No és l’armari complet. És el punt de partida.
Per a l’oficina
L’espai tancat castiga el perfum potent. El que al carrer projecta mitja illa, en una sala de reunions es torna invasiu al cap de deu minuts. Aquí el que funciona és una projecció curta i una identitat clara.
Bois Impérial — Essential Parfums. El supervendes de la casa, signat per Quentin Bisch. Alfàbrega tailandesa i pebre de Timut a la sortida; vetiver d’Haití al cor; Georgywood i Akigalawood al fons. És un amaderat fresc que es queda a prop de la pell però dura vuit hores. No crida. Suggerix.
Molecule 01 — Escentric Molecules. L’experiment de Geza Schoen. Una sola molècula — Iso E Super — i res més. A l’oficina funciona perquè no competeix amb res: és un vel amaderat que apareix i desapareix segons es mou la persona i segons el dia. La gent que és a prop el sent quan tu no. Per a entorns on un perfum convencional seria massa, això és l’equivalent olfactiu d’una camisa blanca bona.
Per a una cita nocturna
A distàncies curtes, la projecció importa menys que la complexitat. Un perfum de cita ha d’evolucionar mentre passen les hores — no quedar-se pla.
Gris Charnel Extrait — BDK Parfums. La versió Extrait de Gris Charnel, concentrada al 30%. Figa, te negre i cardamom a dalt; iris i vetiver bourbon al mig; sàndal indi i fava tonka al fons. La descripció que la mateixa marca fa servir per a l’original és "elixir urbà de seducció carnal" — i en la versió Extrait l’afirmació es manté sense cap vergonya. És un perfum que entra abans que la paraula.
Naxos — Xerjoff. No et deixis enganyar per la sortida cítrica de llimona, bergamota i lavanda amb encens d’Oman. El cor és gessamí sambac, mel i canyella; el fons, vainilla i tabac. És un perfum que comença a Sicília a migdia i acaba en una habitació amb una espelma encesa. Per a sopars que s’allarguen.
Per a esdeveniments formals
Aquí la paraula clau no és "luxós" — és "durador". Un casament dura vuit hores amb calor, menjar i ball. Un perfum per a un esdeveniment ha de resistir tot això sense transformar-se en alguna cosa que ja no volies portar.
Brutus — Orto Parisi. Una creació d’Alessandro Gualtieri, fougère ambrejat, dens. La casa se especialitza en perfums amb presència i aquest és un dels que més en tenen. No és una opció per a gent que prefereix passar desapercebuda — és una opció per quan seràs en una foto.
L’Air du Désert Marocain — Andy Tauer. Un clàssic contemporani i possiblement l’oriental amaderat més respectat dels últims vint anys. Coriandre, comí i petitgrain a la sortida; làbdanum i gessamí al cor; cedre, vetiver i ambre gris al fons. Tauer el va construir pensant en una nit al desert — i es nota.
Per al cap de setmana
Això és el que mereix un dia sense agenda: un perfum que no estigui pensat per impressionar ningú. Que sigui per a tu.
40 Knots — Xerjoff. El perfum més marítim del catàleg. Xerjoff el va construir al voltant de la idea d’un veler travessant la Mediterrània — sal, cítric, una fusta neta. Per a matins de mercat i tardes en una terrassa.
Cologne Lavanda — Bravanariz. Lavanda natural, sense més, formulada per una marca catalana especialitzada en botànica. Si els anteriors eren arquitectura, això és paisatge. Una colònia que fa olor del que fa olor un camp de lavanda a l’agost. Per als dies en què un perfum d’autor es percep excessiu i, tot i així, vols fer bona olor.
Per acabar
Vuit flascons, quatre contextos, una idea: el perfum no s’escull una vegada. S’escull cada matí, segons on vas. El que anomenem "armari olfactiu" no és luxe — és només parar atenció.